L'ELENA I LA MARTINA ENS FAN UN DOLÇ RELAT DE LA SEVA LACTÀNCIA...
Ara fa 21 mesos que
vaig començar amb la lactància, en aquell moment mai m’hauria imaginat que estaria
tant de temps donant el pit, ni tant sols sabia de la criança respectuosa, el collit, el pell amb pell… de seguida que
va néixer la Martina, tot i ser per cesària, li vaig poder donar el pit passada mitja horeta, s’hi va enganxar molt
bé, de fet segueix enganxada, tot i així he passat dificultats sobretot per
topics i consells que poden destruir-la, al principi m’enfadava moltíssim quant
només amb tres mesos ja em deien que la nena era massa “gran” per prendre el
pit, o que plorava perquè la meva llet
ja no l’atipava, o infinitat de coses més, ara ja ni m’esforço a
contestar, el més important per fer afrontar tot això es estar convençuda del
que vols i ben informada per poder-ho dur a terme.
Desprès de l’embaràs
vaig començar a perdre pes, sempre he estat primeta i no vaig fer-ne massa cas,
però va arribar un punt que era insostenible pesava 49kilos!
Evidentment la
solució de la gent era deixar el pit, la nena t’ho esta xuclant tot, jo sabia que no era així i el metge em va
diagnosticar hipotiroïdisme, seguim amb la lactància i el tractament es 100%
compatible, tot i així encara de tant en tant en tinc que sentir alguna de grossa...
Doncs aquesta és la nostra lactància, i tot i
els moments de dubte i les dificultats no ho canvio per res del món, la Martina
em regala cada dia moments únics que nomes podem gaudir ella i jo, moments de
tendresa i contacte físic que quedaran gravats per sempre mes a les nostres
vides!
MOLTES GRÀCIES !!!
Botiga de iogurts gelats Strambotic
General Poch, 4
l'Escala
No hay comentarios:
Publicar un comentario