sábado, 21 de diciembre de 2013

MAMACOQUETTE I EL REGAL DE LES MEVES LACTÀNCIES

Avui us deixem amb la vivència de la Judit dona, mare, assessora, doula que un dia es va decidir i va emprendre un nou camí professional : Mamacoquette

Sobre el pit i d'altres reflexions





Si voleu que us digui la veritat mai m’havia fixat molt en els meus pits. No m’entengueu malament, a veure si m’explico, mai havia posat la mirada en els meus pits per cap motiu concret, ni per complexes ni per veure’ls com un atribut extraordinari, exuberant. Per ser sincera els meus pits em passaven una mica desapercebuts….eren una part més del meu cos i punt.
Fent una mica d’esforç de memòria recordo quan vaig començar a notar la seva presència: devia tenir uns deu anys quan jugant m’hi donava alguna trompada i em feien un mal de mil dimonis…llavors la mare no deixava de repetir-me que anés en compte, que no era gens bo que un pit que es forma rebés tal masegada…caram, era ben fomut haver de pensar en els pits mentre t’enfilaves ves a saber on!
I és que segurament coincidireu amb mi si us dic que no se’n parla de pits. Bé, no es parla del que s’hauria de parlar perquè de veure’ls en tanques publicitàries associats a missatges sexistes ens en fem un fart ja de ben petits. No em refereixo a això, em refereixo a conèixer-los de veritat, a saber com són per dins i com funcionen arribat el moment. Recordes que algú t’expliqués mai el desenvolupament dels pits i la importància de la seva existència per a la supervivència de l’espècie humana? Jo no! Ni en cap llibre de ciències ni en cap reportatge sobre el cos humà. Ni a classe, ni a casa, ni a la tele ni al carrer! Una mica sospitós, no creieu?
Els pits de dona s’han associat sempre més a un objecte de desig dels adults que a la maternitat (i per afinar més diria adults del gènere masculí) i em pregunto des de quan va canviar aquesta visió del cos de la dona, des de quan la humanitat es va permetre el luxe de relegar els nostres pits a la categoria d’objecte merament decoratiu ignorant-ne la seva naturalesa. D’acord, admeto la seva bellesa però m’agrada molt més reconèixer la seva capacitat de nutrir físicament i emocionalment. Hi ha poder més gran?   
I aquest poder immens espanta. Aquest atreviment desafiant d’acceptar el nostre cos, i els nostres pits, i connectar-nos a la nostra essència sense complexes desmunta estructures i teixeix complicitats. Per això no ens n’han parlat abans. Potser per això ens passen desapercebuts o , directament, ens acomplexen. Potser per això se’ns presenten els nostres pits de dona quan ja som mares ( -hola què tal.. som els teus pits! ;)) i n’improvisem els diàlegs mentre estem en plena funció. Llavors fem el que podem.
Sóc mare d’una nena que un dia serà dona. I li parlo de pits, de maternitat i del plaer d’estimar-se com a dona. També sóc mare de dos nens que un dia seran homes. I els parlo de pits, de maternitat i del plaer d’estimar-se com a homes que estimen a les dones. Potser així no caldrà que improvisin diàlegs mentre estan en plena funció. Llavors faran sobretot el que voldran i no només el que podran.

Les meves/nostres lactàncies m’han fet regals d’un valor incalculable: he experimentat la vivència de sentir-me poderosament mamífera, dona més que mai, descobrir que alletar és un acte  revolucionari en molts sentits. I els meus pits ja no m’han passat mai més desapercebuts,  he posat la meva mirada en ells per tres motius concrets amb nom d’infant -Oriol, Nora i Lluc- i no he deixat de meravellar-me ni un sol dia de la perfecció de la natura, de la veritable bellesa del meu cos de dona, de la força de la feminitat i de l’immens poder de la maternitat. 

Sobre el projecte MamaCoquette el millor que podem fer és deixar-vos amb la presentació que ella mateixa fa a la seva web

Darrera de MamaCoquette hi ha una dona apassionada, compromesa, somniadora i emprenedora, mare de tres persones fantàstiques a les quals dec la meva passió per la vida, la maternitat i la criança.
Hi ha una companya de viatge agraïda per la confiança corresposta i per les experiències compartides, que gaudeix amb els seus, dels petits moments de cada dia.
Hi ha una dona assessora de lactància materna i doula que un bon dia va atrevir-se a volar i va canviar la seva professió d’advocada per dedicar-se de ple a treballar amb dones i per a elles, acompanyant-les en les seves experiències de maternitat.
Hi ha una persona que fa front als reptes de futur amb la mateixa força i perseverància amb què persegueix els seus somnis i els fa realitat.
 
MAMACOQUETTE ENS OBSEQUIA AMB UN VAL REGAL DE 50€
PER GASTAR EN UN DELS SEUS FANTÀSTICS PRODUCTES, ENTREU A LA SEVA WEB:


No hay comentarios:

Publicar un comentario